L’HIPOPÒTAM

Tinc una coseta al pit
que no em deixa dia i nit
una punxadeta al cor
que no em deixa, ni mai dorm.

Serà perquè estic molt trist
He perdut el riu on visc.
Era l’ideal per mi
però ara em toca viure aquí.

No és el mateix, no és el mateix,
quina peneta, quina peneta que ara em creix.
No és el mateix, no és el mateix
quina peneta, quina peneta, quina peneta que ara em creix.

M’encantava aquell racó,
de tots els riu, el millor.
Coneixia cada pam,
del petit fins al més gran.

Hi tenia molt amics
les granotes i els mosquits,
els peixets i els ocellets,
i ara què faré sense ells.

No és el mateix, no és el mateix,
quina peneta, quina peneta que ara em creix.

No és el mateix, no és el mateix
quina peneta… que ara em creee-EEEEIX!